Un mes després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, a Girona hi naixia una nova revista amb vocació europea: Cultura. Dirigida pel poeta Josep Tharrats, la revista va arribar a veure sis números mensuals i va tenir una notable difusió arreu de Catalunya. S’hi van poder llegir textos dels autors gironins més destacats de l’època (Rahola, Bertrana, Montsalvatje...), però també s’hi van publicar textos d’escriptors d’arreu dels Països Catalans i fins i tot alguns d’intel·lectuals internacionals. Amb un plantejament editorial multidisciplinari, a Cultura hi tenien cabuda poemes i textos dramàtics, escrits sobre música i pintura, textos filosòfics i, naturalment, reflexions sobre la delicada situació que travessava Europa. Llegida amb la perspectiva d’un segle, Cultura constitueix un testimoni de gran valor sobre com es van viure des de Girona els primers mesos de la Primera Guerra Mundial. Aquesta edició facsímil, amb motiu del centenari de la publicació de la revista, reuneix els sis números que van veure la llum entre setembre de 1914 i febrer de 1915 i incorpora un estudi introductori de Maximiliano Fuentes.

«Estimat amic i mestre: li escric mogut del més viu entusiasme per felicitar-lo per la seva magistral novel·la Els nàufrags, que no he llegit fins ara fa pocs dies i que m’ha omplert d’admiració. És un treball de primer ordre. L’assumpte és interessantíssim i està tractat amb una delicadesa i una imparcialitat de ver observador, que no té prejudicis de secta i que sent i sap fer sentir pietat pel dolor humà. [...] L’estil és d’una harmonia plena d’inspiració. No hi ha cap capítol que no sia digne de ser llegit i rellegit i meditat. En fi, Bertrana, crec que la vostra novel·la, avui per avui, es la primera entre totes les del nostre renaixement: us felicito amb tot el cor.» Carta de Joaquim Ruyra a Prudenci Bertrana (20.01.1908)

No hi ha sinó un problema filosòfic vertaderament seriós: el suïcidi.» Amb aquesta asseveració tan contundent s’inicia l’assaig El mite de Sísif, d’Albert Camus. Podríem pensar que es tracta només d’una exageració retòrica, amb l’objectiu de posar en el primer pla de la discussió filosòfica una qüestió que, si bé no ha deixat mai de ser-hi d’alguna manera present —aquesta antologia n’és una prova—, no ha arribat tampoc a conquerir mai l’estatut de pregunta fonamental entre els filòsofs. L’afirmació de Camus, això no obstant, no té ben res d’exagerat. La qüestió del suïcidi ens situa en un ordre de la reflexió previ a qualsevol altra pregunta filosòfica. O, dit d’una altra manera: no hi ha pregunta filosòfica que pugui arribar a tenir plenament sentit si no ens hem plantejat prèviament la qüestió del suïcidi. Perquè plantejar-se i intentar respondre qualsevol pregunta ja implica un rebuig tàcit del suïcidi, l’acceptació d’una vida que ens ha estat donada de viure només com a opció, no pas com a obligació

Josafat és, sense cap mena de dubte, la narració més llegida de Prudenci Bertrana. D'ençà de la seva publicació, l'any 1906, la història d'amor sacríleg entre el campaner de Santa Maria i Fineta ha despertat tant d'escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. Al llarg del segle xx, Josafat ha conegut una cinquantena llarga d'edicions, la qual cosa la converteix en un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Paradoxalment, però, cada reedició del text s'ha anat allunyant progressivament de l'original fins al punt que les edicions recents de Josafat acumulen una quantitat gens negligible d'errors de lectura, substitucions injustificables del seu lèxic genuí i alteracions de l'estil original de Bertrana. Aquesta nova edició de Josafat, a cura de Xavier Pla, reprèn el text de la primera edició i n'ofereix una versió normalitzada amb criteris filològics moderns i respectuosos amb la intenció de l'autor.

L'any 1898, la vocació artística de Prudenci Bertrana comença a refredar-se i neixen les seves primeres temptatives literàries: breus relats que publicarà en revistes gironines. Tot just un any més tard, escriu la seva primera novel·la, Violeta, que fins avui havia romàs inèdita. Bertrana qualifica l'engendrament de Violeta com «la primera temptativa de suïcidi d’un trist pintor que està tip d'actuar de judes de si mateix i desitja penjar-se». La redacció d'aquesta primera novel·la suposarà un punt d'inflexió decisiu en la biografia de Prudenci Bertrana: el gir definitiu cap a la literatura, que permetrà el sorgiment, tot just set anys més tard, d'una obra cabdal com Josafat. La nova col·lecció Biblioteca Prudenci Bertrana, dirigida per Xavier Pla, es posa com a primer objectiu la recuperació de l'obra novel·lística completa de l'escriptor gironí i té el goig d'inaugurar-se posant a disposició del lector català aquesta novel·la inèdita de Bertrana, amb edició a cura de Guillem Molla i introducció de Glòria Granell.

Aquestes Converses, sorgides de l'espontaneïtat amical, a redós del Canigó, representen la millor porta d'entrada a la vida i al pensament de Pau Casals. D'ençà de la seva primera edició (1955), les Converses amb Pau Casals de Josep M. Corredor han estat traduïdes en catorze països diferents, convertint-se en un dels llibres catalans amb més projecció internacional de la segona meitat del s. xx. Avui, la veu de Casals, la seva incomparable personalitat musical i el seu exemple de compromís innegociable amb els drets fonamentals continuen ressonant amb tota contundència al llarg d'aquestes Converses, conduïdes i convertides en llibre per Josep M. Corredor (1912-1981), peça clau de la intel·lectualitat catalana a l'exili, assagista prolífic i brillant, de qui enguany celebrem el centenari del seu naixement.

«A part dels escrits de Goethe, ¿què queda de la prosa alemanya que calgui llegir una i altra vegada? Els Aforismes de Lichtenberg.» F. Nietzsche, El caminant i la seva ombra

El concepte de dret, de H. L. A. Hart és l'obra més important de filosofia del dret del s. xx. Escrita en un estil elegant i planer, no ha deixat de provocar, des de la seva publicació (1961), discussions i comentaris arreu del món. S'ha convertit en llibre de referència de tot curs de filosofia del dret i alhora ha estat aplaudit i debatut més enllà dels cercles acadèmics. Cinquanta anys després d'haver vist la llum en anglès, en presentem per primera vegada una traducció catalana, feta a partir de la segona edició original, que inclou un Postscript amb les respostes de Hart a les principals crítiques que l'obra va rebre fins a la seva mort, l'any 1992.

El que prenem per virtuts sovint no són sinó un conjunt de diverses accions i de diversos interessos, que la fortuna o la nostra indústria saben disposar; i si els homes són valents i les dones castes, no sempre és per valor i castedat.

Aquest volum presenta, per primera vegada en llengua catalana, el gruix més important del pensament grec antic sorgit abans de Plató. El lector hi trobarà la totalitat dels fragments conservats i una generosa selecció de testimonis sobre els escrits i les vides de Tales, Anaximandre, Anaxímenes, textos pitagòrics, Xenòfanes, Heraclit, Alcmeó, Parmènides, Zenó, Melís, Empèdocles, Anaxàgoras, Diògenes, Leucip i Demòcrit. Autors que la historiografia moderna ha agrupat sota el títol genèric de presocràtics i que representen les bases sobre les quals s'erigeix la tradició filosòfica occidental.